Aquesta remor
que se sent
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps
que no plou.
S'han eixugat les
fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les
cases.
Aquesta remor que se
sent no és de vent.
Han prohibit el vent
perquè no s'alci
la pols que hi ha
pertot
i l'aire no
esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se
sent no és de paraules.
Han prohibit les
paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat
de l'aire.
Aquesta remor que se
sent no és de pensaments.
Han estat prohibits
perquè no engendrin
la necessitat de
parlar
i sobrevingui,
inevitable, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor
persisteix.
Miquel Martí i Pol
